LA MAGDA VA PATIR UN ICTUS A FINLANDIA

                    DIES DE FEL
Quan començo a escriure aquestes ratlles.m´adono de la gravetat que va patir la Magda quan el dia 7 de Juliol de 2012 estant a la autocaravana,a quarts de sis del matí, es va despertar dient que no podia moure el braç esquerre ni la cama.

En aquells moments,tot i sentir-me impotent,vaig trucar al 112 i malgrat explicar en anglès el que li passava a la meva dona,em van respondre en finés i em van penjar el telèfon.(eren les 6 del mati i suposo que devien pensar que els trucava algú una mica begut...)
Sort que la Magda encara estava conscient i em va dir que anés a demanar auxili a la recepció de l’hotel Rosenthal (que estava al costat).
Així ho vaig fer, i la recepcionista,molt gentil, va venir des seguida corrent i trucant urgent ja una ambulància,que no va tardar ni 10 minuts en arribar.
UN HURRA MOLT GRAN PER A L' EFICIENT FINLÀNDIA !
Amb aquestes lletres, vull començar a ajudar a altres persones que han patit o estan patint un ictus i no tenen gens d’informació perquè no han tingut la sort de tenir al costat a alguna persona que els ajuda durant tot el dia a refer-se i tirar endavant i a viure diàriament els problemes que van sortint i les fites aconseguides.

Primer dia : Patiment continuat (7 de Juliol:Sant Fermí)

Quan varem tornar a l' auto caravana la recepcionista i jo, la Magda ja no estava conscient i a mi em varen començar les llàgrimes al tenir molts pensaments del que estava passant i podia passar.
Va arribar l'ambulància i vaig acomiadar la recepcionista agraint-li tot el que havia fet.
Entre els infermers i jo vam treure a la Magda de l' auto caravana i la varem posar a l' ambulància.
Vam estar una 1/2 hora aprox. a arribar a l´HOSPITAL UNIVERSITARI DE TAMPERE.
La meva sorpresa va ser que a l´arribar, ja l´estaven esperant 5 persones-metges, al voltant d´un llit d´ Urgències i a mi em van fer esperar en una altre sala adjunta.
Desprès de tramitar els papers amb la Targeta Sanitària Europea ,no van passar ni 10 minuts fins que va sortir una metgessa,que després de presentar-se, em va dir aquestes paraules: (en anglès) " La seva esposa té una gran hemorràgia cerebral a la part dreta del cervell,(i per això li van quedar afectats el braç i la cama esquerres, perquè si s´hagués produït el derrame a la part esquerra del cervell ,llavors afecta a la part dreta de les cames i braços, a més a més de la parla i/o paràlisi facial) i si vostè ens dona permís,la operarem en un màxim de 1/2 hora".
Evidentment li vaig donar el meu permís,i li vaig demanar però que em deixessin veure a la Magda.Vaig entrar a la sala i vaig suportar amb valentia el veure-la allí al llit inconscient  Eren les 7 del matí.
Tot seguit em van dir que esperés unes 4 hores i que després pugés a la UCI.

A partir d´aquest moment començava el nostre gran patiment, tant per la Magda per la gravetat, com per a mi per no conèixer res de la malaltia

Tot de cop, quan em vaig quedar sol, van venir dues infermeres a donar-me suport psicològic i a explicar-me coses del funcionament de l´Hospital. Un altre HURRA PER FINLÀNDIA!.
Aquelles hores s´em van fer eternes.Em va passar per davant meu, tota la meva vida, al costat de la Magda,sense poder entendre per què li havia succeït a ella, si era una dona tant ferma a la qual tothom estimava.També vaig rumiar el nou estil de vida que ens esperava als dos,ella sense poder-se valdre per ella mateixa i a mi per ajudar-la en tot, perquè de l´únic  que estava totalment convençut és que la Magda s´en sortiria d´aquest imprevist.

Al voltant de les 12 del matí, van portar a la Magda a l´UCI i va venir el metge cirurgià a donar-me totes les explicacions que volgués.
 Em va dir que la operació havia estat un èxit : un capilar del cervell  s´havia trencat per un augment  de tensió arterial (aneurisma) i tan podria haver continuat tota la vida sense trencar-se,com  es podia haver trencat feia temps,perquè sembla que era de naixement. No em podia assegurar però, que no tornés a passar el mateix dia o...ja que no sabia si  tenia algun capilar més també en mal estat ,és a dir, continuava el risc d´ hemorràgia al cervell. Més patiment afegit.Sort que havíem anat ràpid i li havien fet una craniotomía,xuclant la sang  que havia danyat el cervell.

Havíem d´esperar les 72 hores primeres de rigor per a veure l´evolució.
Em va dir també que a Finlàndia les malatíes cerebrals eren bastant freqüents,pel clima,pel menjar,per la genètica,per la beguda...i que desprès de molts anys d´investigació,encara no trobaven el perquè de tantes persones afectades.(Finlàndia és un dels països d´Europa d'ètnia més pura, ja que els finlandesos es casen entre ells i no amb altres veïns com Suècia o Noruega,i per això augmenta el risc de transmissió de malalties genètiques).
Li vaig fer preguntes vàries sobre la malatía i perquès sense resposta ,i a  la fi em va contestar que el temps de curació, segons les seves experiències, estava entre 3 mesos i 2 anys,sabent que els 3 primers mesos, si tot anava normal, la Magda recuperaria ràpidament les coses perdudes,com els moviments de la part esquerra, memòria...(avui els neuròlegs,diuen que aquest temps ja no es del tot correcte i que tota la vida pot estar recuperant-se, amb molta rehabilitació i que cada dia s´aprenen coses noves).

També em va explicar que l´hemorràgia,havia provocat la mort de moltes neurones i la trencada d´altres,i que per tant, al no estar els seus camins definits les neurones,i fins que no es tornessin a conexionar,deixaven molts moviments,memòria... per a definir i que les havia de tornar a aprendre (com els nens a l´escola),perquè moltes coses serien noves per a ella i algunes no sabria com les havia de fer (com realment ha passat).

Em van deixar estar a l´UCI tota la resta del dia fins a la nit,amb l´infermera de guàrdia,que després de presentar-se,m´explicava tots els paràmetres que controlava i tot el que jo li preguntava al voltant de la malaltia segons la seva experiència..
Hi havia un gran ordinador que analitzava totes les constants vitals de la Magda; quan hi havia alguna  alteració,sonava una alarma i llavors esperava un temps prudencial  per si es tornava a produir o no l´alarma.
M´en recordo molt del valor màxim admès de la tensió arterial : 16.5 l' alta .Es clar que cada vegada que sobre passava els valors assignats,en dues ocasions seguides, li donaven la medicació adient.
Vaig poder dormir a la nit 2 o 3 hores a l´autocaravana,perquè estava bastant alterat interiorment.


2n i 3r dies:Continua el patiment

El diumenge al matí de bona hora,les 7 del matí (a Catalunya eren les 4 perquè van avançats 3 hores respecte a nosaltres) vaig tornar a l´UCI on estava la mateixa infermera per allò dels torns.(Em vaig fixar que el personal sanitari, que també entrava en aquella hora,quasi no se saludaven entre ells, ni tampoc pels passadissos;després ens van comentar que era per professionalitat,perquè el seu treball eren els malalts).
La situació a l´UCI era semblant al dia anterior,però amb l´avantatge que la Magda quan li preguntava si em sentia,m´apretava fort la ma :ja teníem una part al pot.
 Els paràmetres es  mantenien amb risc,però no variaven tant com el dia anterior,o això em volia creure jo.
Els metge de guàrdia i altres que passaven a visitar-la,em donaven bones esperances,
dient que evolucionava normal/superior, dintre dels paràmetres  que ells tenien assignats per aquests tipus de malaltia.
Vull remarcar que qualsevol persona que entrava a l´UCI,el primer que feia era presentar-se i responia a totes les preguntes que jo els feia,a part de que l´infermera sempre m´ explicava tots els medicaments que li posava i el perquè. (Jo em sentia una mica desconcertat de les explicacions perquè no hi estava acostumat a rebre tanta informació).
Així vaig passar les inacabables hores dels dos dies.El diumenge a la nit,però, alegria perquè van arribar els meus 2 fills des de Catalunya.Estàvem quasi tota la família, tots junts, una altre vegada!


4 art dia.La pugen a Planta

El dimarts dia 10,de bon matí, ens van donar la gran noticia : L´evolució era  molt favorable,i  la pujaven a Planta.Això ja començava a anar força bé.
La van pujar al voltant del migdia a una habitació de 3 llits,però  els dos primers dies va estar sola i ens vam poder quedar a la nit a fer-li companya.
A l´habitació,els dos fills i jo ens varem donar compta de la situació real de la Magda :
no podia valdre´s per sí mateixa, ja que no podia moure ni el braç ni la cama esquerra.Les infermeres la venien a canviar de posició cada dos per tres i de vegades o ho fèiem nosaltres per a no amoïnar-les.
Respecte al funcionament del cervell,els seus comentaris preguntant què li havia passat, o altres respostes quan li preguntàvem com es trobava,eren dèbils,es a dir, no podia tenir una conversa continuada,només utilitzava frases molt curtes.Realment no s´adonava de lo que tenia, perquè a la cama esquerra veient que no la podia moure,l´anomenava : "pata - palo".
He de tornar a remarcar,el meravellós servei sanitari de Finlàndia: les infermeres es desvetllàvem per ella,i els horaris de canvi de posició,de neteja,dels dinars,dels medicaments,eren rellotges perfectes.No havíem de cridar-les mai per a fer cap cosa, perquè ells ja ho havien fet en el seu moment.FELICITATS PER LA PROFESSIONALITAT !.

Al cap de 2 dies d´estar a l´habitació, li van treure els punts i el pegat del cap,(li van quedar com a  2 treps a la part superior del crani,però que no es veien, tapats pel cabell).
Amb tot això,la Magda s´anava recuperant a poc a poc dintre de la gravetat,i una mostra es que un dia que va venir la fisio-terapeuta a fer-li la rehabilitació d´ aquests casos,ens va fer veure que ja començava a moure els dits de la mà esquerra (i era divendres dia 13 de Juliol,només una setmana després de  l´accident...).ALEGRIA DESBORDANT ENTRE NOSALTRES!
L´infermera de rehabilitació,l´ Emília,que parlava una mica de castellà,la va seure el dissabte al llit, per a veure  si aguantava l´equilibri i va arribar a comptar fins a 3,perquè la Magda encara no podia.
Però la perseverança de l´Emila no parava perquè volia veure-la aguantar i cada dia la posava en posició sentada i anava comptant fins que es tombava de la posició recta.(Va arribar a comptar  fins a 20 al cap dels 10 dies que varem estar allí a l´Hospital.).

Resta de l´estada a l´hospital

Com he dit abans,varem estar 10 dies a l´hospital.
Durant la resta d´ aquests dies,la Magda anava evolucionant favorablement dintre la gravetat, i com deien  els metges, "per damunt del nivell d´ aquests casos":va acabar movent tota la ma esquerra,s´ aixecava a menjar,tot i que no en tenia  gaires ganes de fer-ho,perquè es cansava ràpidament. 

Retorn cap a Catalunya

Vull publicar tots el grans problemes que varem trobar amb les Mútues de l´auto caravana,de l´assegurança,del consulat d´Espanya a Finlàndia..per a trobar la forma de retornar a Catalunya.
El consolat es va desentendre de cop, explicant-me amb paraules polítiques que no feien aquest tipus de trasllats: "solo para casos excepcionales" i QUE PARLÉS AMB MUFACE que era la Mútua de la Magda per ésser funcionaria, (quina merda els polítics,els nostres representats a l´estranger...).
Parlant de MUFACE,quin desastre,el delegat a Tarragona ens va acabar dient que havíem de pagar tot nosaltres i que després si Finlàndia acceptava fer un contracte amb Espanya,llavors fent les reclamacions necessàries en aquests casos,potser ens pagarien el desembors.... Demanàvem un trasllat en un avió medicalitzat,perquè la situació de la Magda no estava per a molts altres moviments ni viatges en cotxe o altre tipus de sistema,com es obvi.
També vam contactar amb la meva mútua de l´auto caravana i fent el seu joc per a evitar despeses de l´avió,a la fi vam aconseguir portar-la amb un avió de Lufthansa(Alemanya) normal de passatgers,posant una especie de llitera a la fi de l´avió i amb un metge vingut de Dinamarca que la controlava tot el viatge.
Vam haver de fer escala a Frankfurt,canviant d´avió durant 1 hora ,i per fi després de 8 hores de viatge(el viatge directe,costa com a màxim 3 hores) vam poder arribar a Barcelona,on ja ens esperava una ambulància per a portar-la a l´Hospital General de Catalunya.
He de dir que la Mútua,intentava que anés asseguda en un lloc normal al costat meu, per a estalviar-se diners; va trucar a l´Hospital per a  preguntar als metges com es trobava (imagineu-vos la situació de la Magda després d´un derrame cerebral  al cap de 10 dies...).Els metges,ens van dir que no ens preocupéssim, que ells no donarien el permís de marxa si no era amb perfectes condicions : PERFECTE PELS METGES DE FINLÀNDIA.

ESTADA A L´HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA

 L´arribada a l´Hospital General de Catalunya,ja estava programada per la Mútua(desprès d´haver de parlar amb altes instàncies d´Adeslas, per a trobar aquest Hospital que l´acollís perquè tots els altres hospitals ,d´una manera o altre se la traïen de damunt ??
El sistema d´organització sanitari de Finlàndia,evidentment,costarà molt d´arribar ací a Catalunya,tal com ho tenen a Finlàndia.Es totalment diferent en quant a serveis,recepció...i això que es privat...
Durant l´estada a l´hospital,li  varen fer dos tacs al cap(li havien quedat les "cicatrius"de la malatía),una ecografia,una arteriografía per a comprovar si hi havia algun capilar més danyat al cervell ,que va ser negatiu,es a dir no té cap més : ALEGRIA DESBORDANT.
(També però, ens van dir que el cervell, com estava danyat per l´ hemorràgia, tardaria un mimin d´un any a recuperar-se.)
Varem estar-hi uns 40 dies.Va tenir, per ser vacances,3 metges neuròlegs.
Durant aquest mes,li van fer poca rehabilitació:2 dies a la setmana (per ser vacances:3 fisios diferents) uns 20 minuts per sessió al llit mateix i prou.(nosaltres a la tarda,seguint les instruccions de Finlàndia, li feiem asseure al llit cada dia, per a intentar recuperar més  l´equilibri asseguda i li feiem moure el braç i les cames).I tant resultat que va donar,perquè de l´hospital va sortir movent la cama esquerra ,estirada al llit de cara amunt,obrint i tancant cames.
El metge rehabilitador??? deia que no havia de fer tanta rehabilitació física,sino mental,per a intentar restaurar les neurones que estan perdudes, i a Finlàndia i després a Reus també, ens van dir que la rehabilitació per fisioterapeuta es molt, molt, molt important (un dia que li vaig fer rehabilitació mental, va acabar cansadíssima només amb 10 minutets).
Un comentari molt important:Els neuròlegs estaven una mica desorientats,perquè va començar a moure abans el braç que la cama esquerra,i deien que normalment en aquests casos es al revés,perquè la cama es cosa mecànica i el braç no???,cosa que ens va fer posar una mica més nerviosos,pensant que la cama ja s´estava retardant massa.Després van volguer arreglar la diferència,dient que aixó possiblement només passava amb les embolies i que pot ser en un derrame no era igual???

Aquí a l´Hospital General,el moviment del braç esquerre,va anar augmentant des dels dits cap a munt a l´espatlla, primer els dits com he dit,després la ma,després el colze i després quasi be tot el braç, a poc a poc,sense poder fer grans esforços..
 
 A finals d´agost,vam retornar cap a casa nostra,a L´Hospital St Joan de Reus.

 Varem estar només una setmana,perquè els neuròlegs van dir que ja no li podien fer res mes en el tema sanitari;li van fer també un tac,i seguien les cicatrius (son les ferides que queden al cervell,una especie de pantalla,que fan que les neurones,les encara vives, no estiguin encara en el seus camins respectius,no tenen seguiment, i per tant hi ha zones del cos afectades que no reaccionen prou be, per exemple la cama i braç esquerre,).
Ens van donar dues noticies:una bona, dient-nos  que estava de sort perquè  el 50%de les dones que pateixen aquestes malalties,es moren.
La segona no tant bona,perquè ens van dir que podria tornar a tenir un ictus en un futur,no segur,però tampoc impossible (però nosaltres sabíem segons l´ arteriografía, que el cervell estava bé i no li tornaria a donar) (neuròlegs...)

 Però ja van començar a fer-li la bona rehabilitació que necessitava i a més a més al
 gimnàs-sala que tenen a l´Hospital St Joan, a partir del dia 7 de Setembre.
ES MERAVELLÓS EL SISTEMA QUE TENEN PER A CURAR A LES PERSONES: UN VISCA MOLT GRAN PER AL DEPARTAMENT DE FISIOTERÀPIA DE L´HOSPITAL ST JOAN DE REUS.
Vam anar i seguim anant 4 dies a la setmana,una hora diaria.
L´evolució que ha tingut ha estat un miracle.
Va començar a meitat de setembre,anant i venint en cadira de rodes,i al cap d´un mes de començar,ja la posen a les paral·leles i anava sola amb el caminador(vulgar taca-taca).
També comença a moure la cama esquerra bastant be, caminant,

He de comentar que des del primer dia d´estada a Reus,la vaig treure tots els dies al carrer a passejar en la cadira de rodes. L evolució va ser que els primers dies,només suportava uns quants metres perquè quedava esgotada i necessitava canviar  de posició,i amb el temps es va anar acostumant a més grans distancies.

Al quart mes,Octubre, la Magda diu que ja no es cansa tant com abans, te més energia i està més optimista.
Li comencem a treballar l´equilibri vertical  i ja es desplaça amb seguretat amb el caminador.
En aquest mes.li posem la fèrula al peu esquerre,que evita que se li torçi cap a la dreta:evita que li marxi sol i quedi penjat (perquè no té cap força ni moviment en aquest peu)

Al cinquè mes,Novembre,comença a caminar agafada del braç i li treballen l´equilibri vertical sense suport.
El neuròleg diu que va tenir molta sort perquè a l´Hospital de Tampere deuen estar molt preparats, perquè no tothom s´atreveix a operar. Reb massatges terapèutics un dia a la setmana que la deixen nova i que l´ajuden a desenganxar el braç.
A rehabilitació li comencen a treballar més durament  braç.

A final de Novembre,comença a entrenar l´us d´una crossa,i l´autoritzen a anar pel carrer amb el caminador per a  fer un trajecte que se senti segura.
El 30 de Novembre li donen una mala noticia des de rehabilitació,dient que possiblement no recuperi el peu esquerre,(possible seqüela)però res es impossible.
Amb l´esperança de poder solventar aquesta possible seqüela,a partir d´aquest mateix dia,vaig començar a fer-li moviments al peu esquerre cada dia,al matí i a la nit,primer per evitar l ´espasticitat (quedar el peu sense poder-lo moure per inactivitat) i en segon terme, per a intentar que tingués més força/potencia al peu i pogués moure´l en un futur.

Desembre(6e. mes):Com ja es mou bastant amb la crossa,cada dia en comptes de la cadira de rodes,utilitzem la crossa a la dreta i agafada a mi del braç esquerre , al sortir  a passejar,fent cada dia un recorregut no molt gran, perquè el cansament es superior (fem aprox 1 hora diaria).Anem  molt a poc a poc.

A final de mes de Desembre,li ensenyen a pujar escales:Pujar amb la cama bona,la dreta,i baixar amb la dolenta,l´esquerre.

Durant els mesos de Gener, Febrer i Març de 2013, a rehabilitació, va continuar fent els exercicis diaris,pujar i baixar escales,exercicis amb el braç esquerre,potenciar la cama esquerre en un circuit amb alguns entrebancs, com a gomes desinflades que havia d´anar trepitjant,sense fèrula.....
Al carrer,cada dia al caminar, amb la crossa,ja tenia més consistència,fent la petjada mes forta,i més ràpida.
De totes formes,encara es cansava quan estava massa temps  caminant o pujàvem mes escales del compte.

L´equilibri vertical encara no es total i necessita ajut o estar agafada en algun lloc, però ha evolucionat molt.

Hem de recordar que estem al 8e. mes i el cervell encara no esta curat com tots voldríem,i per tant els senyals que  envia al cos,encara a vegades son fluixes, per la mancança de neurones.
Per tot aixó ,encara té moltes pors de caure o entrebancar-se quan camina,li costa pujar algunes voreres,sobretot quan son de pujada o baixada,li costa també entrar i treure les cames del cotxe,que encara l´hem d´ajudar a fer-ho,(perquè  no té prou força a l´esquerre); a vegades no s´en recorda de coses que li han succeït fa poca estona,en canvi sí que s´en recorda de fets de fa temps; encara li costa aixecar-se de la cadira...

Es vesteix i es despulla sola,també òbviament menja sola,i comença a ajudar a fer cosetes a la cuina.
Es dutxa sola,asseguda en una cadira a la dutxa(cal recordar que vam haver de treure la banyera i adaptar-la per la dutxa,posar més baranes a les escales de casa,i fer adaptacions variades).
Cada dia.al llevar-se i a l´anar a dormir,fem exercicis variats(amb la cama i braç esquerre),estirada al llit : moure el peu ,moure el dits del peu,pujar i baixar la cama recta,intentar doblegar-la pel genoll quan te la cama aixecada......

Amb tot aixó, ha aconseguit,com ja he dit abans, una millora substancial,tant en les formes de caminar,com en la vida quotidiana.....

Als mesos seguents,Abril i Maig,les coses no han evolucionat gaire més..
Hem tornat a casa nostra, on tenim escales per a pujar i baixar(es una casa unifamiliar) i es clar, la Magda, ha de fer més moviments que els mesos anteriors, on teníem ascensor.
Cada dia anem a caminar pels carrers del barri ,encara que molt lentament i s´en cansa molt,suposo que pels esforços que ha de fer per les escales.
Jo de totes maneres,soc molt tossut i tant si li fa mal la cama ,com l´espatlla esquerre,la dolenta,no paro i anem a caminar i lo que convingui fer,perquè sempre tinc la confiança i esperança que podrà recuperar moltes coses i moviments que ja tenia abans.


JA FA UN ANY !

El dia 7 de Juliol de 2013 ha fet un any: Avui compleixo el  primer any de la segona etapa,diu la Magda!...
Sembla ahir quan la Magda va tenir la hemorràgia cerebral  a Finlandia i ja ha passat un any.Un any ja explicat abans en unes quantes ratlles i ara vull fer un resum de la seva situació actual.

Coses importants:La Magda sempre ha tingut la memoria i la parla, molt clares; no va patir mai que la boca o alguna part de la cara li quedés torta o semblant.

El braç esquerre des d´el primer moment el va poder moure i ha anat millorant-lo durant tot aquest any i avui mou completament tot el braç i amb força(encara que no totalment com el dret).

La cama esquerre, com ja he explicat abans, la va tenir inútil després de la hemorràgia,i es lo que més ha costat i costa de recuperar-la.
Té el peu esquerre encara sense mobilitat,i gracies a la fèrula, pot anar caminant,jo diria que molt bé,amb l´ajut de la crossa a la ma dreta i la meva ma a l´esquerra. Caminem passet a passet cada dia, durant aproximadament 1 hora.

Emocionalment està més estable i optimista,però quan està cansada i veu que alguna cosa li es difícil de fer,sol plorar per la manca de recursos o capacitat per a fer-ho.

En general pot  fer varies coses durant un temps aproximat de dues-tres hores,i passat aquest temps es cansa molt,sobretot si hi ha molta gent al seu voltant,i llavors necessita un descans.

Sovint presenta dolors múscul-esquelètics, degut a les postures forçades.

Autonomia personal: S´ocupa de la seva higiene personal sense necessitat d´ajut,comença a realitzar algunes tasques domèstiques: parar taula,pelar i tallar fruites i verdures,buidar la rentaplats.......i a més a més puja i baixa les escales de casa(tenim dos pisos a la casa unifamiliar)  cada dia 4 o 5 vegades.

Què fem cada dia per a intentar millorar? Exercicis físics al matí, durant 3/4 d´hora aprox.,principalment de mobilitat i potència  de braços i cames.
Desprès d´esmorçar,sortim a caminar durant una hora i últimament hem introduït anar a caminar a la platja a la sorra, tant la tova com la dura, per a intentar donar-li mes potencia a la cama i peu esquerre .
Fa rehabilitació dues vegades a la setmana a l´Hospital Sant Joan de Reus. 
Cada nit abans de dormir li faig massatges al peu esquerre amb crema hidratant,i aprofito per a intentar donar-li mobilitat als dits que ja comença a moure.Enhorabona!

Cada quinze dies fa sessió de massatges i estiraments durant una hora amb una fisioterapeuta.